A DUAS HERMOSAS
Duas ninas m`han prendàd:
una hermosa y s'altra més
n'es una clavéll deuràd:
y n'es s'àltra en veritàd
còm sa flòr d'es tarongés.
Germanetas son sas duas,
duas ròsas á un sòl brot:
ròsas emperò desnuas
de sas espinas y puas
qu'àltres flòrs tàpan del tot.
Angelets, voleune dí
si cuànt nas quéreu tan bélls,
tàn iguàls vàreu sortí
d'es perfums de dos ramélls
de violetas y jermí?
Hermosas, no'm desprecieu
perqu'un còr sòl puch dà,
una àrpa téng per cantà,
par fé inmortàl ab na veu
sa que mon còr no tendrà.
Còr ardént y veu sonora
téng par qui mon còr adora,
téng par qui mon cànt aspira;
triàu vòltros sa señora
de mon còr ò de ma lira.
Desémbre de 1843.=M. Aguiló
No hay comentarios:
Publicar un comentario